El noi del pijama de ratlles
Aquest és un llibre molt conegut de diferents públics, majoritàriament adults. És un llibre que ha estat molt llegit i qui no s’ho ha llegit és perquè ha vist la pel•lícula. Amb això vull dir que tothom el coneix, almenys el títol. És un llibre que explica la realitat de fa uns anys, i per tant, són fets que han passat o almenys una idea del que podia haver passat.
Aquest llibre tracta sobre un noi que ha de deixar la seva casa, amics, paisatge,.. per anar a un altre lloc que no li agrada, ja que allà no té amics i el paisatge és desèrtic. El motiu que s’hagués de traslladar, encara que no volgués, era perquè el seu pare l’havien ascendit i s’havia de traslladar. Allà ell s’avorria molt, i observava molt per la finestra i veia per darrera de la tanca. Un dia es va apropar i va veure un altre noi de la seva edat, des de aleshores, va començar una amistat.
Encara que ja s’hagi parlat sobre aquest tema de la guerra hi ha un punt diferent, és des del punt de vista d’un nen de 9 anys. També compara diferents punts de vista, la visió d’un nen que veu una tancada i la visió d’un adult que veu una gent tancada, on el nen veu un amic, l’adult veu un jueu.
Aquest llibre el vaig trobar interessant ja que quan llegia volia saber més i més, encara que no em va agradar el final, però el vaig trobar molt entretingut. Quan havia de deixar de llegir volia trobar una estoneta per continuar llegint. Encara que aquest llibre s’ha portat al cinema, no he pogut veure-la ja que és una història trista, ja que amb el llibre ja es viu cada moment.
Vaig decidir llegir aquest llibre perquè me’l van recomanar, però no només una persona sinó que més, a més, tothom parlava d’aquest llibre i deien que estava molt bé i em va entrar la curiositat i m’ho vaig llegir. Puc dir que no sóc una gran lectora però els que he llegit m’han agradat amb alguna excepció d’algun, però han estat pocs els que no m’han agradat. Per tan, puc dir que aquest llibre el recomano a tota aquella persona que vulgui passar una estona entretinguda, no puc dir divertida però si interessant ja que per sort aquestes coses no passen ara, o almenys al meu entorn. I així podrem apreciar allò que ens envolta i que no donem valor, quan hi ha gent que en donaria moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada